Recordo quan ja fa una colla d’anys, amb motiu de l’estrena de la pel·lícula dels germans Wachowski ‘Matrix’, em mirava amb admiració i estupefacció una aparentment anodina tela verda que, segons deien, oferia possibilitat infinites pel que fa a decorats. M’explico, aquesta “pantalla verda” (que amb el temps he descobert que s’anomena croma) era molt similar a la que feien servir els homes del temps i permetia mitjançant l’ordinador fer creure a l’espectador que algú que en realitat estava en un plató es trobava als llocs més recòndits i inimaginables. Era així (també amb un enorme pressupost i grans dosis de tecnologia, no ho oblidem) com s’havien recreat els espectaculars escenaris d’un film que va passar a considerar-se de culte.

Doncs bé, casualitats de la vida onze anys després comparteixo vora deu hores a la setmana amb un croma que hi ha al plató del Taller de Tele. Sabia que era molt probable que tard o d’hora em toqués enfrontar-m’hi, situació que va arribar al segon informatiu. Per a fer la informació del trànsit havia de preparar un vídeo d’un minut de durada amb imatges més velles que l’anar a peu i després simular un fals directe davant l’admirada alhora que temuda pantalla verda.

Deixant de banda els problemes que vaig tenir per construir una peça mínimament coherent (difícil quan l’únic mapa general que tens de Barcelona mostra totes les entrades a la ciutat amb retencions i després TOTES les imatges de les càmeres ensenyen carrers i avingudes amb un trànsit fluïd, fluïd) vull destacar que per al presentador el croma comporta una sèrie d’inconvenients.

En primer lloc el més evident: tú no veus el mateix que el públic des de casa seva i, per molt que sembli que estàs al mig de la Meridiana, a plató la tela que tens darrere segueix sent tan verda com la gespa d’un camp de golf. En segon lloc també has de saber que per assenyalar un punt concret no disposes de cap altre guia apart d’un monitor que tens bé davant bé en un dels laterals. En relació amb això i de cara a evitar errades és útil no oblidar que els moviments es veuen a l’inrevés, és a dir, que si vols indicar un aspecte que es troba a la dreta de l’espectador hauràs de fer-ho cap a la teva esquerra. Tot plegat sense sortir de pla o el que és el mateix, sense sobrepassar unes marques que el tècnic t’ha enganxat molt amablement a terra. Qui deia que per fer el trànsit només has de tenir un bon guió?

Podeu avaluar la meva actuació a continuació (del minut 4:00 al 5:10):