En l’argot televisiu s’anomena “cairon” al rètol que apareix en pantalla donant informació a l’espectador sobre qui és la persona que està parlant o qui ha elaborat la peça que en aquells moments s’està veient. Dit això, voldria deixar clar que sempre sol haver-hi algú (en el nostre cas erem dos)que després de preparar-los s’encarrega de cantar-li al mesclador quan i durant quant temps s’ha d’inserir cadascun d’aquests cairons. Doncs bé, en el segon informatiu em va tocar representar juntament amb l’Andrea el paper que acabo d’explicar. Durant una mica més de mitja hora tots dos ens vam convertir en els extraordinaris ”caironman” i “caironwoman”.

L’experiència va ser francament positiva, sobretot per la bona comunicació que va haver-hi tant entre nosaltres com amb el Roger (mesclador) durant l’emissió. Passats els nervis inicials i apresa la dinàmica (en part gràcies al fantàstic manual que la Mariona té penjat al seu bloc) puc assegurar que vaig gaudir de la feina i de com anava sortint tot força rodat a la sala de realització. Fa goig comprovar que, malgrat les mancances pròpies dels que estan fent un informatiu per segona vegada a la seva vida, som capaços de tirar endavant l’assignatura i fer un producte més que acceptable. L’informatiu va millorar amb escreix el primer i, per sort, no va haver-hi cap errada com aquesta:

Això no hagués estat possible sense el que la majoria considerem clau en qualsevol programa de televisió: una bona organització i molt treball en equip. Perquè per molt que l’Andrea ordenés perfectament els scripts, escrivís els cairons amb celeritat i jo cantés alt i clar quan havien d’entrar (vora 30 minuts repetint allò de “entra Deko A!… fora!”), no hauríem fet res de bo si tothom no s’hagués encarregat d’entregar-nos el seu script a temps o si el Jordi (realitzador), per posar només un exemple, no hagués fet rutllar l’equip allà dins com ho va fer. El poc xivarri que hi va haver juntament amb la satisfacció general posterior van ser la prova més clara.

PD: no té res a veure amb això, però prohibit perdre’s el concert del senyor Bill Callahan (ex Smog) aquest dilluns 15 de febrer a l’Apolo. Canyella fina, encara que sigui després de classe.